U2
LES PLANTES
CONEIXEMENTS PREVIS
tenir més informació sobre plantes
CONEIXEMENTS PREVIS
Endemismes> https://www.caib.es/sites/proteccioespecies |
Comencem el tema amb els endemismes de les Illes Balears. Podríes llegir algun fullet sobre el tema o bé directament amb l'enllaç que tens aquí
Què saps d'això?Quina informació et sembla important?
Ara juga
online per tenir més informació sobre plantes
1.CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
La
característica principal que diferencia els vegetals dels altres
éssers vius és que són capaços de fabricar el seu propi aliment (NUTRICIÓ
AUTÒTROFA).
Un altre tret important és que contenen clorofil·la,
una substància que només es troba als vegetals i que els confereix el color verd característic.
2.
PARTS DE LA PLANTA
Investiga les parts de la planta. Per fer-ho llegeix la informació i després realitza cada exercici
a) L’arrel
És la part subterrània de la planta que, creix sota terra. Funció: subjectar la planta a terra, absorbir l’aigua i les sals minerals per créixer. Es ramifica i té pèls absorbents per absorbir l’aigua i les substàncies minerals del sòl que li serviran per fer-se l’aliment.
Pot tindre formes molt diverses i sol estar ramificada.
Als extrems de les seues branques té uns pèls diminuts, anomenats pèls absorbents, que permeten l’entrada a la planta d’aigua i sals minerals del sòl.
És la part subterrània de la planta que, creix sota terra. Funció: subjectar la planta a terra, absorbir l’aigua i les sals minerals per créixer. Es ramifica i té pèls absorbents per absorbir l’aigua i les substàncies minerals del sòl que li serviran per fer-se l’aliment.
Pot tindre formes molt diverses i sol estar ramificada.
TIPUS D'ARREL |
Als extrems de les seues branques té uns pèls diminuts, anomenats pèls absorbents, que permeten l’entrada a la planta d’aigua i sals minerals del sòl.
Les parts de l’arrel són: arrel principal, arrel secundària i pèls absorbents.Aquí tens un dibuix on s'explica amb més detall.
Exercici 1-Dibuixa una pastanaga amb la seva arrel i escriu el nom de les seves parts
b) La
tija
És la part aèria de la planta que està unida a l’arrel i que creix cap amunt i pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o gruixuda i llenyosa; en aquest últim cas, s’anomena tronc.
És la part aèria de la planta que està unida a l’arrel i que creix cap amunt i pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o gruixuda i llenyosa; en aquest últim cas, s’anomena tronc.
S’encarrega de subjectar
les branques, les fulles, les flors i els fruits. També és
l’encarregada de transportar
i de distribuir
l’aliment (l’aigua, els minerals i els nutrients) per tota la
planta, de l’arrel a les fulles i viceversa.
Els arbustos
tenen una tija dura,
molt ramificades
i nombroses
que creixen des del sòl l’alçada no acostuma a superar els cinc
metres.Els arbres
tenen una tija gruixuda
, dura,
llenyosa
i recoberta d’escorça, que com s'ha dit abans s’anomena tronc.
Del tronc en surten branques
gruixudes.
Exercici 2-Llegeix la informació i les imatges.Després dibuixa la tija d'una ceba ,d'un roser i d'una olivera
Exercici 2-Llegeix la informació i les imatges.Després dibuixa la tija d'una ceba ,d'un roser i d'una olivera
c) Les
fulles
Són una part de les plantes de color verd i de forma i mida molt variades.Les dues funcions principals que realitzen les fulles són la respiració i la fotosíntesi.
Són una part de les plantes de color verd i de forma i mida molt variades.Les dues funcions principals que realitzen les fulles són la respiració i la fotosíntesi.
El
color verd de les fulles prové d’una substància molt especial que
tenen anomenada clorofil·la.
La clorofil·la de les plantes permet a les fulles fabricar els seus
propis nutrients amb l’energia del Sol. Aquest procés l’anomenem
fotosíntesi.
Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per una prolongació, el pecíol. El limbe el travessen en tota la seva longitud nombrosos nervis ramificats, que donen fermesa a la fulla. En alguns casos el limbe no té una forma plana. El de les fulles dels pins i dels avets, per exemple, té forma acicular, és a dir, semblant a una agulla.
tenen dues cares diferents:
Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per una prolongació, el pecíol. El limbe el travessen en tota la seva longitud nombrosos nervis ramificats, que donen fermesa a la fulla. En alguns casos el limbe no té una forma plana. El de les fulles dels pins i dels avets, per exemple, té forma acicular, és a dir, semblant a una agulla.
tenen dues cares diferents:
- L'anvers és la cara superior i és de color verd lluent.
- El revers és la cara inferior. És més clara i menys lluenta que l'anvers i té uns porus, anomenats estomes, que es poden obrir i tancar, i que comuniquen amb l'exterior.
- Exercici 3 : Cerca una fulla verda .Aferra-la a un din A-4 i escriu totes les seves parts
TIPUS DE FULLES
Exercici 4 : Cerca 5 fulles , 1 de cada tipus i porta-la a classe per fer una feina grupal.
d) Els vasos conductors
Els vasos conductors són canals
formats per fileres de cèl·lules en forma de tub, que recorren
l'interior de l'arrel, de la tija, de les branques i de les
nervadures de les fulles. Per l'interior circulen aigua i altres
substàncies.Per alguns vasos, les substàncies viatgen des de l'arrel fins a les fulles; per uns altres, des de les fulles fins a altres parts de la planta.
Alguns vegetals no tenen totes les parts que acabem de dir, però tenen uns trets comuns que fan que pertanyin al regne vegetal.
e) Les flors*** (veure la reproducció)
3.NUTRICIÓ DE LES PLANTES
3.NUTRICIÓ DE LES PLANTES
La majoria dels éssers vius s'alimenten de matèria orgànica: els herbívors mengen plantes, els carnívors mengen animals, etc. Tanmateix, les plantes fabriquen la seva pròpia matèria orgànica i ho fan per mitjà d'un procés anomenat fotosíntesi.
La fotosíntesi es du a terme a les cèl·lules verdes dels vegetals. Aquestes cèl·lules són verdes perquè hi ha uns granets, els cloroplasts, que contenen la clorofil·la.
Per fer la fotosíntesi, les plantes necessiten dues substàncies: aigua i diòxid de carboni, un gas que es troba en l'aire i dissolt a l'aigua. Les plantes també necessiten energia. L'energia que necessiten les plantes la capten els cloroplasts de la llum del sol. A les cèl·lules verdes de les plantes s'hi combinen l'aigua i el diòxid de carboni amb l'energia i així es produeix la matèria orgànica que la planta necessita. Durant aquest procés la planta despren també un altre gas, l'oxígen.
Per
portar l'aliment fabricat a les fulles cap a la resta de la planta
existeix un altre sistema de transport. És el que formen els conductes liberians. Aquests conductes també són molt prims com els llenyosos i, com ells, es reuneixen en grups, tot formant els feixos liberians.
A les diverses parts de la planta els feixos liberians es troben sempre
al costat dels feixos llenyosos. Tots dos formen les nervadures de les
fulles i sostenen la planta. En els arbres i en els arbustos, a mesura
que la tija i l'arrel van creixent, el nombre de feixos llenyosos
augmenta. Els feixos també es van engrossint fins a formar un cilindre
continu, que és la fusta del tronc i de les branques.
JOC 1 ONLINE SOBRE NUTRICIÓ
JOC 2 ONLINE SOBRE NUTRICIÓ DE LES PLANTES
3.RELACIÓ DE LES PLANTES
4.REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
e) Les flors (només les plantes fanerògames)
Practica amb les parts de la flor
VEURE VÍDEO: REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
Com que la reproducció de les plantes és sexual,
perquè neixin noves plantes cal que els espermatozoides es trobin amb
els òvuls. Perquè passi això, els grans de pol·len han de viatjar des de
l'estam fins al pistil. Aquest trasllat de pol·len rep el nom de pol·linització. El pol·len pot ser transportat d'una flor a una altra de dues maneres: a través del vent, com en el cas dels xiprers i dels pins, o per mitjà d'insectes.
Molts grans de pol·len es perden en el seu viatge cap al pistil. Alguns aconsegueixen arribar al pistil d'alguna flor de la mateixa espècie i hi queden enganxats a l'extrem superior. Un cop hi són, cada gra de pol·len produeix un tubet que arriba fins a un dels rudiments de llavor del pistil. Per cada tubet hi baixen els espermatozoides, que finalment es troben amb l'òvul contingut en el rudiment. Aleshores es produeix la fecundació. Com a resultat de la fecundació, a cada òvul s'hi forma un zigot, que comença a multiplicar-se i a créixer i es converteix en un embrió. En aquest moment cada rudiment de llavor fecundat s'ha transformat en una llavor.
5. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES
JOC 1 ONLINE SOBRE NUTRICIÓ
JOC 2 ONLINE SOBRE NUTRICIÓ DE LES PLANTES
3.RELACIÓ DE LES PLANTES
Els vegetals no tenen sistema nerviós com els animals, però també tenen
mecanismes que els permeten detectar els canvis en l’ambient en el qual
viuen i reaccionar a aquests canvis de forma adequada, és a dir els
vegetals responen als estímuls (lluminosos, gravitacionals, mecànics, químics, tèrmics, hídrics…).
– Algunes plantes responen a l’estímul de la llum com algunes margarides, obrint i tancant els seus pètals, o com el gira-sol
– Altres responen a la pressió o el contacte, com la mimosa, que
tanca les fulles per semblar marcida i passar més desapercebuda, o
algunes plantes carnivores que es tanquen per capturar la presa.
– Altres responen a un estímul extern que provoquen un moviment, degut a un creixement del vegetal en una direcció determinada (tropisme)
4.REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
e) Les flors (només les plantes fanerògames)
En
les plantes hi ha dos tipus de reproducció: asexual i sexual.Les
plantes fanerògames, empren les flors per a la reproducció sexual
Les
flors contenen els òrgans reproductors de les plantes,on es formen les noves llavors , els quals es troben a la part central i interior de la
flor
Les
flors tenen 4 parts:
- 1)Calze: està format per unes fulletes verdes que protegeixen la flor anomenades sèpals.
- 2)Corol·la: és la part més vistosa de la flor. Està formada per diverses fulles acolorides anomenades pètals.3) El pistil. Format per:-B)Estil-C) Estigmaels carpels4)Estams Són les peces masculines (amb filaments i anteres )
Practica amb les parts de la flor
VEURE VÍDEO: REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
Molts grans de pol·len es perden en el seu viatge cap al pistil. Alguns aconsegueixen arribar al pistil d'alguna flor de la mateixa espècie i hi queden enganxats a l'extrem superior. Un cop hi són, cada gra de pol·len produeix un tubet que arriba fins a un dels rudiments de llavor del pistil. Per cada tubet hi baixen els espermatozoides, que finalment es troben amb l'òvul contingut en el rudiment. Aleshores es produeix la fecundació. Com a resultat de la fecundació, a cada òvul s'hi forma un zigot, que comença a multiplicar-se i a créixer i es converteix en un embrió. En aquest moment cada rudiment de llavor fecundat s'ha transformat en una llavor.
5. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES
VEURE VÍDEO SOBRE LA CLASSIFICACIÓ
1. PLANTES SENSE FLOR
1.1.MOLSES: Viuen en llocs humits i ombrívols. Són uns vegetals de mida petita que formen una mena de coixins sobre el sòl que retenen la humitat. Són vegetals inferiors
1.2 FALGUERES:També viuen en llocs humits i en el sotabosc.
Tenen arrels i una tija
subterrània que creix continuament i fa fulla cap a l'exterior. Poden
arribar a fer mé d'un metre d'alçada.
Són vegetals superiors
Són vegetals superiors
2. PLANTES AMB FLOR
2.FANERÓGAMES.
Consten de tres parts: l'arrel, la tija i les flors.
Consten de tres parts: l'arrel, la tija i les flors.
Les fanerògames es classifiquen en:
ANGIOSPERMES i GIMNOSPERMES
ANGIOSPERMES i GIMNOSPERMES
- 2.1. Les angiospermes. Són les plantes que tenen la llavor protegida dins d'un fruit. En són un exemple la pomera i la mongetera.
- 2.2.Les gimnospermes. Són les plantes que tenen les llavors a sobre de les esquames d'una pinya. Per tant, aquestes llavors no estan protegides per cap fruit: són llavors nues. Això passa en els pins, els avets i els xiprers.
Pitja damunt l'imatge
SI VOLS SABER TOT SOBRE LES PLANTES
INFORMACIÓ DELS 4 TIPUS DE PLANTES (ESQUEMA)
REGNE VEGETAL
|
||
TIPUS
|
CLASSE
|
FAMÍLIA
|
1)
Gimnospermes (superiors) |
Pinates | |
2)
Angiospermes) (superiors) |
Monocotiledònies | |
|
||
3)(Falgueres)(Molses) BRIÒFITS
(inferiors) |
||
4))PTERIDÒFITS (superiors) |
INFORMACIÓ DELS 4 TIPUS DE PLANTES (POWER POINT)
Els vegetals sense flors, com les algues, les molses i les falgueres, tenen dos tipus de reproducció que es van alternant:
- La reproducció sexual, semblan a la dels vegetals amb flors, amb òrgans sexuals masculins i femenins.
- La reproducció asexual per espores, que fabriquen en uns òrgans que reben el nom d'esporangis. Les espores són unes cèl·lules molt resistents. Quan l'esporangi s'obre les espores es dispersen i, quan troben les condicions adequades, formen una planta nova.
L'ésser humà aprofita la capacitat de reproducció asexual de les plantes perquè es multipliquin artificialment. Hi ha dos tipus comuns de reproducció artificial: reproducció per esqueixos i reproducció per empelts.
Per obtenir un esqueix es talla una tija de la mateixa planta. Aquesta tija es planta i es rega. Al cap d'un quant temps l'esqueix s'ha convertit en una planta nova.
En el cas de l'empelt, es tracta d'unir una part d'una planta amb una altra planta del mateix tipus. Per fer-ho, es fa un tall a la planta receptora i s'hi introdueix la tija o la branca que s'hi vol empeltar. Es mantenen lligades les dues parts durant un quant temps perquè s'uneixin i així es pugui obtenir un nou individu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada