1- COM SÓN LES PLANTES?
Pitja damunt l'imatge (un petit llibre digital )
1.1.Video sobre plantes
1.2 Joc Online sobre plantes
2- CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES
ESQUEMA DELS 4 TIPUS DE PLANTES
3- CLASSIFICACIÓ AMB DETALL
INFORMACIÓ DELS 4 TIPUS DE PLANTES
3.1. PLANTES SENSE FLOR
(CRIPTÒGAMES)
A) MOLSES
Viuen en llocs humits i ombrívols. Són uns vegetals de mida petita que formen una mena de coixins sobre el sòl que retenen la humitat. Són vegetals inferiors
ESPÈCIE PROTEGIDA
B) FALGUERES
També viuen en llocs humits i en el sotabosc.
Tenen arrels i una tija subterrània que creix continuament i fa fulla cap a l'exterior. Poden arribar a fer més d'un metre d'alçada.Són vegetals superiors.
INFORMACIÓ DETALLADA DE MOLSES I FALGUERES(power point)
3.2 PLANTES AMB FLOR
(FANERÒGAMES)
La immensa majoria de les plantes són fanerògames , que són plantes de mida més gran, com arbres, fins a les herbes més senzilles.
Tenen arrel, tija , fulles i flors. Hi ha dos tipus: angiospermes i gimnospermes.
 |
| ANGIOSPERMA |
GIMNOSPERMA
A) ANGIOSPERMES
Són les plantes que tenen la llavor protegida dins d'un fruit. EXEMPLES:
-Cereals (blat de moro, ordi, civada, blat, sègol, arròs, entre d'altres)
-Els llegums com la mongeta, fava, etc. (són les beines o fruits de les lleguminoses.)
-Fruits com pera, poma, maduixa, pruna, raïm, pinya, mango, meló, etc.
-Les hortalisses i verdures (tomàtigues, espinacs,...)
INFORMACIÓ DETALLADA ANGIOSPERMA(power point)
B) GIMNOSPERMES
Són les plantes que tenen les llavors a sobre de les esquames d'una pinya. Per tant, aquestes llavors no estan protegides per cap fruit: són llavors nues. Això passa en els pins, els avets , els xiprers. Solen ser plantes ornamentals
INFORMACIÓ DETALLADA GIMNOSPERMES (power point)
4 - P A R T S D ' U N A P L A N T A
Estructura de les fanerògames
Tenen les següents parts: l'arrel, la tija ,les fulles ,i les flors.
Tenen les següents parts: l'arrel, la tija ,les fulles ,i les flors.
4.1 L'ARREL
L’arrel és una part subterrània ,que subjecta la planta al sòl, fixa la planta a terra i absorbeix l'aigua que la planta necessita.
Pot tindre formes molt diverses i sol estar ramificada. Als extrems de les seves branques té uns pèls diminuts, anomenats pèls absorbents, que permeten l’entrada a la planta d’aigua i sals minerals del sòl.
Aquest òrgan consta d'un eix que creix cap avall, anomenat arrel principal, i de nombroses ramificacions que en surten, les arrels secundàries.
TIPUS D'ARREL
Axonoforma
En algunes plantes l'arrel principal es desenvolupa molt i forma un eix llarg entorn del qual es disposen les arrels secundàries. Les plantes que en tenen poden arribar més fàcilment a l'aigua que hi ha a més profunditat.
Fasciculada
En altres plantes les arrels secundàries es desenvolupen tant com l'arrel principal o més, i formen una teranyina que no s'enfonsa gaire dins el sòl, però que abraça una extensió considerable.
Napiforme
És una arrel axonomorfa on l'arrel principal s'engreixa .Dona un fruit per planta (Exemples: Pastanaga, rave, remolatxa, naps...)
Aèries o adventícies. Les arrels surten de les parts aèries de les plantes.
Aquàtiques. Les arrels estan a sota l'aigua.
RESUM DELS TIPUS D'ARREL
 |
4.2. LA TIJA
Funció: La tija és l'organ que sosté les fulles. Hi circula aigua, que va des de l'arrel fins a les fulles, i també la matèria orgànica elaborada per les fulles, que es distribueix a la resta de la planta.
Característiques generals:
-Generalment sobreïx del sòl i sosté la part aèria de la planta.
-Pot estar ramificada o no.
-Pot ser prima, verda i flexible, o gruixuda i llenyosa; en aquest últim cas, s’anomena tronc. De vegades la tija està constituïda per un sol eix que sosté les fulles. Però sovint es divideix en branques i aleshores l'eix central s'anomena tija principal. Les tiges poden ser herbàcies o llenyoses.
-Les tiges herbàcies són de consistència tendra i de color verd. Són pròpies de les herbes.
-Les tiges llenyoses són rígides i gruixudes, pròpies dels arbres i dels arbustos.
4.3. LES FULLES
Funció: Són els òrgans on es fabrica l'aliment que nodreix tota la planta.
Parts:Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per una prolongació, el pecíol. El limbe el travessen en tota la seva longitud nombrosos nervis ramificats, que donen fermesa a la fulla. En alguns casos el limbe no té una forma plana. El de les fulles dels pins i dels avets, per exemple, té forma acicular, és a dir, semblant a una agulla.
Generalment, les fulles són verdes, tenen forma de làmina fina i estan travessades per nervadures. S'unixen a la tija a través d'un pecíol i tenen dues cares diferents:
- L'anvers és la cara superior i és de color verd lluent.
- El revers és la cara inferior. És més clara i menys lluenta que l'anvers i té uns porus, anomenats estomes, que es poden obrir i tancar, i que comuniquen amb l'exterior.
JOC INTERACTIU DE LES PARTS DE LA FULLA
TIPUS DE FULLES
VASOS CONDUCTORS
Els vasos conductors són canals formats per fileres de cèl·lules en
forma de tub, que recorren l'interior de l'arrel, de la tija, de les
branques i de les nervadures de les fulles. Per l'interior circulen
aigua i altres substàncies.
Per alguns vasos, les substàncies viatgen des de l'arrel fins a les
fulles; per uns altres, des de les fulles fins a altres parts de la
planta.
4.4. LES FLORS
(NOMÉS LES PLANTES FANERÒGAMES)
5- LA R E P R O D U C C I Ó
A les fanerògames, la part de la planta on estan situats els òrgans reproductors és la flor.
5.1. Els elements protectors de la flor,
En una flor típica s'hi distingeixen les parts protectores següents:
a) -El calze està format per unes fulletes modificades, generalment de color verd, anomenades sèpals. És la part més extensa de la flor
b) La corol·la, també està formada per unes fulles modificades que reben el nom de pètals. Generalment, són de colors vius per tal d'atreure els insectes. En algunes flors la corol·la està molt reduïda i hi ha flors que no en tenen. Així passa en les flors de molts arbres, com l'alzina i el pi.
 |
| COROLA (pètals) |
5.2. Els elements reproductors de la flor,
En una flor típica s'hi distingeixen les parts reproductores següents:
a)-Els estams (aparell reproductor masculí)
Són els órgans reproductors masculins. Cada estam està format per un filament que té una bosseta a l'extrem superior anomenada antera. Dintre d'aquesta petita bossa hi ha una gran quantitat de boletes microscòpiques, anomenades grans de pol·len. Cada gra de pol·len porta a dintre un parell d'espermatozoides.
 |
| ESTAMS (filaments amb anteres) |
b)El pistil (aparell reproductor femení)
És l'organ reproductor femení. Té una forma semblant a la d'una ampolla de coll llarg. A l'interior el pistil hi porta un gra o uns quants grans, que s'anomenen rudiments de llavor perquè, si són fecundats, es converteixen en llavors. Cada rudiment de llavor conté un òvul.
 |
| PISTIL (estigma, estil i ovaris amb òvuls) |
5.3. ETAPES DE LA REPRODUCCIÓ SEXUAL
V Í D E O S O B R E R E P R O D U C C I Ó S E X U A L
Consta de quatre etapes: pol·linització, fecundació, formació de fruits i llavors, i germinació.
1)La pol·linització
Cal que els espermatozoides es trobin amb els òvuls perquè neixin noves plantes. Perquè passi això, els grans de pol·len han de viatjar des de l'estam fins al pistil. Aquest trasllat de pol·len rep el nom de pol·linització. El pol·len pot ser transportat d'una flor a una altra de dues maneres: a través del vent, com en el cas dels xiprers i dels pins, o per mitjà d'insectes.
Molts grans de pol·len es perden en el seu viatge cap al pistil. Alguns aconsegueixen arribar al pistil d'alguna flor de la mateixa espècie i hi queden enganxats a l'extrem superior.
2)La fecundació
Perquè això passi, el gra de pol·len que ha arribat al pistil produïx un tub fi que s’endinsa fins a l’òvul i fa que hi arriben els gàmetes masculins.
En el moment en què s’unixen els dos gàmetes, comença a formar-se una llavor.
3)La formació de la llavor i del fruit
Cada òvul fecundat forma un zigot i, després, un embrió, que és com una planta filla en miniatura.
L'embrió queda envoltat d'una càpsula plena de substàncies nutritives, que és la llavor.
Al mateix temps, el pistil es desenvolupa. Generalment, augmenta de mida i canvia d'aspecte per a formar un fruit. Les llavors generalment queden a l'interior del fruit.
Quan les llavors estan totalment formades, el fruit se sol separar de la planta mare i les llavors es dispersen.
4)La germinació
Les llavors que cauen en un sòl adequat germinen; és a dir:
- La càpsula que les envolta es trenca i l'embrió s'activa.
- L'embrió es desenvolupa alimentant-se de les substàncies de l'interior de la llavor i forma arreletes, una tija diminuta i fulletes. Així comença el desenvolupam
V Í D E O S O B R E R E P R O D U C C I Ó S E X U A L
5.4. LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL DE LES PLANTES
V Í D E O S O B R E R E P R O D U C C I Ó A S E X U A L
En la reproducció asexual un sol individu és capaç de produir descendents sense ajuda de ningú més. Aquest tipus de reproducció també es dóna a les plantes amb flors.
En la reproducció asexual, un part de la planta se separa de la planta principal, es desenvolupa i forma plantetes noves. Per exemple:
- Estolons. Les maduixes tenen branques anomenades estolons, que creixen prop del terra i que poden arrelar i crear plantes noves.
- Els bulbs i els tubercles . Per exemple La ceba forma una tija especial, que aguanta viva durant l'hivern quan la planta mare es mustia, i es desenvolupa i crea plantes noves a la primavera següent.
- Espores. Les molses o les falgueres produïxen espores, que són cèl·lules del seu cos cobertes d'una closca, que formen individus nous quan cauen en un sòl humit.
-Rizoma és una tija subterrània modificada d'una planta. Els rizomes es desenvolupen i creixen horitzontalment respecte a la superfície del sòl
5.4. LA REPRODUCCIÓ ARTIFICIAL DE LES PLANTES
L'ésser humà aprofita la capacitat de reproducció asexual de les plantes perquè es multipliquin artificialment.
Hi ha dos tipus comuns de reproducció artificial:
A) -Reproducció per esqueixos Per obtenir un esqueix es talla una tija de la mateixa planta. Aquesta tija es planta i es rega. Al cap d'un quant temps l'esqueix s'ha convertit en una planta nova.
 |
| Esqueix |
B) Reproducció per empelts.
En el cas de l'empelt, es tracta d'unir una part d'una planta amb una altra planta del mateix tipus. Per fer-ho, es fa un tall a la planta receptora i s'hi introdueix la tija o la branca que s'hi vol empeltar. Es mantenen lligades les dues parts durant un quant temps perquè s'uneixin i així es pugui obtenir un nou individu.
 |
| Empelt |
6 LA NUTRICIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
La característica principal que diferencia els vegetals dels altres éssers vius és que són capaços de fabricar el seu propi aliment (NUTRICIÓ AUTÒTROFA)
- Un altre tret important és que contenen clorofil·la, una substància que només es troba als vegetals i que els confereix edl color verd característic.
- La majoria dels vegetals tenen unes arrels que els fixen a terra, d'on absorbeixen l'aigua i les sals minerals.
- La tija sosté el vegetal i és per on es distribueix l'aliment.
- A les fulles és on es fabrica l'aliment
- Hi ha alguns vegetals que tenen flors i per tant també tenen fruits i llavors.
Alguns vegetals no tenen totes les parts que acabem de dir, però tenen uns trets comuns que fan que pertanyin al regne vegetal.
Les plantes fabriquen la seva pròpia matèria orgànica i ho
fan per mitjà d'un procés anomenat fotosíntesi
que es du a terme a les cèl·lules verdes (perquè tenen cloroplasts, que contenen la clorofil·la.)
 |
| CLOROPLASTS |
PROCÉS DE LA FOTOSÍNTESI
A les cèl·lules verdes de les plantes s'hi combinen :
- L'aigua
L'absorbeixen del sòl per mitjà de les arrels.Des de l'arrel l'aigua viatja per la tija fins a les fulles de la planta pels conductes llenyosos, uns tubs prims i rígids
- El diòxid
de carboni
Arriba directament a les fulles amb l'aire i penetra a
l'interior de la fulla o en surt a través d'uns foradets microscòpics
que tenen a la superfície, anomenats estomes
- L'energia
Obtenen l'energia de la llum del sol , absorbint oxigen i expulsant diòxid de
carboni. Durant el dia les plantes respiren amb l'oxigen que es produeix durant la
fotosíntesi.l A la nit, com que no es produeix la fotosíntesi, les
plantes han de prendre l'oxigen de l'aire. Alhora, les plantes expulsen
diòxid de carboni.
Per
portar l'aliment fabricat a les fulles cap a la resta de la planta
existeix un sistema de transport. És el que formen els conductes liberians.
V Í D E O S O B R E N U T R I C I Ó I R E S P I R A C I Ó V E G E T A L
Hola Miguel Ángel, soc na Marina que sobre el power poing que si puc fer un altre diapositiva
ResponEliminaHola Marina, volia dir-te que pots fer més diapositives si vols. Com a mínim una pel dimecres
EliminaIMPORTANT: Els comentaris que em facis els has de fer a tutoriagalatzo>dubtes on line NO AQUÍ.
SORT I QUE VAGI MOLT BÉ
Una abraçada molt forta